Valencià – KANT-VALÈNCIA

Presentació i història

El grup de recerca “Kant-València” reprèn els treballs encetats el 8 d’abril del 2013 al seminari permanent “Kant i els problemes actuals de la filosofia“. Integra investigadors i investigadores de diverses Universitats europees i americanes interessats/des a la projecció contemporània del pensament kantià, sigui en la seva vessant teorètica que en la pràctica. En el seu haver figuren set Jornades d’Estudis Kantians organitzades entre els anys 2013 i 2018, així com dos volums col·lectius (Kant y las ciencias, Biblioteca Nueva, Madrid 2011; i Perspectivas contemporáneas sobre la filosofía kantiana, en Actas del I congreso internacional de la REF, Universitat de València, 2015). Sigui les Jornades d’Estudis Kantians que els volums col·lectius han sigut coordinats per Pedro Jesús Teruel. Arran de l’organització del IV Congrés internacional de la Societat d’Estudis Kantians en Llengua Espanyola (SEKLE) a la Universitat de València, i de les sinèrgies que s’hi concitaren, es va considerar arribat el moment de formalitzar l’estatut del seminari permanent al mode d’una cèl·lula institucional de recerca.

El grup que recull aquesta trajectòria inclou els membres del seminari permanent i n’afegeix d’altres. S’incardina a la Universitat de València l’any 2019. Té com a horitzó de recerca l’obra d’Immanuel Kant, la seva recepció en els segles XIX i XX i la seva fecunditat com a interlocutora en la reflexió filosòfica al voltant dels problemes contemporanis.

Un lloc particular, tot reprenent l’esperit fundacional, l’ocupa el diàleg amb les perspectives de les ciències. En efecte, aquestes connecten amb el pensament kantià per una triple via: en primer lloc, per llur rellevància en la gènesi i configuració de l’idealisme transcendental; en segon, per llur influència en els debats relatius a l’estructura d’allò humà, amb centralitat del debat al voltant de la llibertat; finalment, per llur aportació a l’hora de dilucidar la pregunta sobre l’ésser humà, per Kant considerada el moll cabdal de la seva filosofia. En aquest sentit es nodrirà un particular interès envers les ciències naturals i en concret envers la física, la biologia i la neurociència, tot tenint també en compte llurs projeccions ètiques, socials i polítiques.

Línies de recerca

(a) Línies teorètiques prioritàries:

Analitzar el significat, l’abast i els límits de la modulació kantiana de la teoria del coneixement.
Esbrinar les possibilitats del projecte de transformació en clau naturalista de l’epistemologia kantiana.
Abordar les connexions del pensament kantià amb l’actual recerca científica, tot emfasitzant les perspectives de la física quàntica, la biologia evolutiva, la neurociència i la intel·ligència artificial.

(b) Línies pràctiques prioritàries:

Reflexionar sobre la validesa i les problemàtiques pròpies de la fonamentació kantiana de l’ètica.
Acostar-nos a les projeccions del pensament kantià en els àmbits del marc digital, l’ètica animalista, l’ecologisme i el pacifisme.
Contribuir a l’estudi dels pressupostos i desafiaments propis de la societat cosmopolita i al projecte polític i cultural europeu.

Estètica i teoria de les arts.
Filosofia de la història; filosofia de la religió.
Anàlisi historiogràfica de la gènesi i el desenvolupament del pensament kantià.
Hermenèutica de les fonts primàries, amb particular atenció envers els inèdits en llengua castellana i en valencià / català.
Cartografia de la recepció de l’obra kantiana al llarg dels segles XIX, XX i XXI.